ADOLESCÈNCIA

En obrir el calaix vaig veure que estava buit, aleshores, sense fer soroll, vaig obrir el del costat i per fi, vaig trobar les claus. Ràpidament vaig agafar els talons, em vaig repintar els llavis, em vaig perfumar, vaig revisar que els pares seguien dormint i molt en silenci, em vaig anar. Era la festa de l’any i no me l’anava a perdre per res del món.

Natalia Risueño (1r de Batxillerat)

La càpsula del temps

En obrir el calaix va veure que estava buit, es va enutjar i li va pegar una puntada de peu al calaix, de sobte va sortir per l’aire una mena de tapa i va poder observar que aquest calaix no era el que semblava. El calaix tenia un rerefons i baix d’aquest es trobaven un gran nombre d’objectes vells i rovellats. En observar-los es va donar que no eren uns objectes qualsevols, sinó que provenien dels seus avantpassats. Va entendre que aquest no era un calaix qualsevol sinó que era un calaix on els seus avantpassats havien guardat els seus objectes més valuosos i l’havien utilitzat per a deixar constància de la seua vida.  Aleshores ell va arreglar el calaix i va ficar el seu objecte més valuós sabent que no tornaria a veure’l però què tal vegada en un futur no molt llunyà algú es trobaria aquest calaix i podria saber que ell havia existit.

Jorge Bordes Jordà 1r Batxillerat

SILENCI TEMEROS

En obrir el calaix va veure que estava buit, començà a posar-se molt nerviosa, no parava de donar voltes per tota l’habitació, estava realment esglaiada. Plorava, però en silenci perquè ningú no pogués escoltar-la, sabia que estava en perill, aquells eren els seus últims minuts. Es va asseure al llit i va pensar en la seua filla, era l’única cosa per la qual encara volia viure. Passats uns minuts va arribar, era el seu marit, com de costum va arribar fet una fúria a causa de l’alcohol i va començar a pegar la seua dona. Ella sols desitjava que no li poses la pistola al cap i apretés el gatell. De sobte es va escoltar un tret, la seua filla havia agafat la pistola que la mare tenia amagada i va matar-lo.

Yaiza Gramuntell 1r Batxillerat

Desesperació per a un, diversió per a altre.

En obrir el calaix va veure que estava buit, ja li ho havia tornat a fer. Sempre amagant-li coses, canviant-les de lloc. Però ell no es rendia mai. Mira un objectiu, el coixí. Objectiu desplomat. Escolta veus. S'amaga.

-Per la mare de Déu! Una altra vegada no...

Es deixa veure amb la careta de pena, però no li funciona. El seu amo li fica la corretja, hui també es queda sense passeig.

Marta Ferriol (1r de batxillerat)

La vida

En obrir el calaix va veure que estava buit, no estaven tots els records que tenia, ella se'ls havia emportat.

Ja no hi havia res que li mantenia l'esperança que tornarien i no li va quedar més opció que acceptar que no tornarien mai.

Tot havia desaparegut, la seua joventut i qui li havia furtat tots aquells records va ser la pròpia vida que seguia el seu curs.

Audrey Gambin Marté, 1r de Batxiller

El llibre perdut

En obrir el calaix, va veure que estava buit i es va preguntar: “On està el meu llibre de llegendes gregues?” Es va a posar a buscar-lo per tota la seua habitació, a continuació va  començar a buscar el llibre per l'habitació de la seua germana, ja que tenia moltes ganes de seguir llegint.
Va buscar en la llibreria, pels calaixos, en l'habitació de la seua germana... no estava. Va continuar buscant en la saleta d'estar, però tampoc estava. Estava ficant-se nerviosa perquè no el trobava i volia trobar-lo .
La seua germana va entrar per la porta i ella li va preguntar; “Has vist el meu llibre de llegendes gregues?” “ No”, li va contestar la seua germana amb un to d'hostilitat. Una i altra vegada es preguntava: “On estàra?”
Al dia següent va anar a l'institut  i el va trobar en el calaix de classe. “Per fi!” Va pensar que ja podia seguir per on l'havia deixat, pel capítol 10 ``Perseo i Andrómeda´´, volia que s´apropara la nit per a poder llegir.

  Aurora Chillarón Gallego 1r Batxiller.  

L'habitació d'un psicòpata.

En l'obrir el calaix va veure que estava buit. No va trobar res que confirmara que aquell misteriós home havia matat a la jove. El jove detectiu es va preparar per a anar-se'n de l'escena del crim quan un dels seus companys va obrir una de les habitacions, la qual estava plena de fotos, documents... entre altres coses, sobre la xica que havia sigut assassinada.

En una de les parets hi havia una espècie de mapa del temps, que descrivia tot el que havia fet la difunta, amb qui havia quedat, tot, sobre la jove recentment difunta. Pareixia l'habitació d'un psicòpata.

Cándido Quílez Rozalén

1r de batxiller

" El llibre perdut"

En obrir el calaix va veure que estava buit, i de seguida va pensar que la seua germana havia entrat en l'habitació i li havia agafat el llibre d'aventures que llegia cada vegada que estava trist, ja que eixe llibre l'havia escrit son pare, i era una descripció de la seua infància quan era feliç explorant el món, per això ella el guardava com un tresor, en el calaix que ningú podia obrir.

Alejandra Gutiérrez Valencia (1r de batxillerat)

En obrir el calaix va veure que estava buit, va mirar la seua butxaca i també ho estava, guaità la caixa forta i no hi havia res, més tard consultà al banc i es va complir el que es temia...l'estat no en tenia un cèntim i açò va esclatar.

Sergio Aguilar

“Mitjons”

En obrir el calaix va veure que estava buit, es va quedar estranyat, no estaven. Aquells mitjons dels quals estava enamorat, havien desaparegut. No eren ells en si, no era la seua forma ni el seu color, el significat d'aquestos mitjons ocupant aquell calaix anava més enllà. La simbolitzaven a ella.

Que no estigueren al mateix lloc on la nit anterior estaven, tan sols podia significar una cosa, se n'havien anat amb ella per no tornar mai.

Se n'havien anat els mitjons, els seus mitjons, símbol d'una vida junt amb ella.

Ingfrid Rodriguez Gambín, 1r de Batxiller.

Concurs de microrrelats