En obrir el calaix va veure que estava buit, es va enutjar i li va
pegar una puntada de peu al calaix, de sobte va sortir per l’aire
una mena de tapa i va poder observar que aquest calaix no era el que
semblava. El calaix tenia un rerefons i baix d’aquest es trobaven
un gran nombre d’objectes vells i rovellats. En observar-los es va
donar que no eren uns objectes qualsevols, sinó que provenien dels
seus avantpassats. Va entendre que aquest no era un calaix qualsevol
sinó que era un calaix on els seus avantpassats havien guardat els
seus objectes més valuosos i l’havien utilitzat per a deixar
constància de la seua vida. Aleshores ell va arreglar el calaix i va
ficar el seu objecte més valuós sabent que no tornaria a veure’l
però què tal vegada en un futur no molt llunyà algú es trobaria aquest calaix i podria saber que ell havia
existit.
Jorge Bordes Jordà 1r Batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada