En
obrir el calaix va veure que estava buit, no estaven tots els records
que tenia, ella se'ls havia emportat.
Ja no
hi havia res que li mantenia l'esperança que tornarien i no
li va quedar més opció que acceptar que no tornarien mai.
Tot
havia desaparegut, la seua joventut i qui li havia furtat tots aquells
records va ser la pròpia vida que seguia el seu curs.
Audrey
Gambin Marté, 1r de Batxiller
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada