En obrir el calaix vaig veure que estava buit,
aleshores, sense fer soroll, vaig obrir el del costat i per fi, vaig
trobar les claus. Ràpidament vaig agafar els talons, em vaig
repintar els llavis, em vaig perfumar, vaig revisar que els pares
seguien dormint i molt en silenci, em vaig anar. Era la festa de
l’any i no me l’anava a perdre per res del món.
Natalia Risueño (1r de Batxillerat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada