En obrir el calaix
va veure que estava buit, es va quedar estranyat, no estaven. Aquells
mitjons dels quals estava enamorat, havien desaparegut. No eren ells
en si, no era la seua forma ni el seu color, el significat d'aquestos mitjons
ocupant aquell calaix anava més enllà. La simbolitzaven a ella.
Que no estigueren
al mateix lloc on la nit anterior estaven, tan sols podia significar
una cosa, se n'havien anat amb ella per no tornar mai.
Se n'havien anat
els mitjons, els seus mitjons, símbol d'una vida junt amb ella.
Ingfrid
Rodriguez Gambín, 1r de Batxiller.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada