En
obrir el calaix va veure que estava buit, ja li ho havia tornat a
fer. Sempre amagant-li coses, canviant-les de lloc. Però ell no es
rendia mai. Mira un objectiu, el coixí. Objectiu desplomat.
Escolta veus. S'amaga.
-Per
la mare de Déu! Una altra vegada no...
Es
deixa veure amb la careta de pena, però no li funciona. El seu amo
li fica la corretja, hui també es queda sense passeig.
Marta Ferriol (1r de
batxillerat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada