divendres, 13 de juny del 2014

EXERCICIS DE REPÀS DE LA 1a AVALUACIÓ


EXERCICIS REPÀS SOBRE DIALECTOLOGIA I 

CRÒNIQUES AMB SOLUCIONS



1. Abans de contestar pensa bé cada pregunta i sobretot, contesta el que et demanen.


2. Cada error d'expressió resta 0'1 (és a dir, cada vegada que una idea no siga comprensible).


3. Cada falta d'ortografia resta 0'1 (fins 1'7 punts. Pots utilitzar 

un corrector ortogràfic per comprovar l'estat de la teua 

ortografia).




1. Tria un dels fragments següents i redacta un comentari.

« Quan el rei d’Aragó arribà a La Jonquera, no volgué descavalcar per menjar ni per beure, ni per reposar, ni per cap altra raó, sinó que parlà amb l’alcalde i els homes il·lustres d’aquell lloc, i els digué que feren guàrdia aquella nit i que ell els faria senyals amb foc. Si només en feia una, això volia dir que no es mogueren d’on eren. Però els en feia dos, seguides d’una foguera, volia dir que acudiren ràpidament,
sense esperar-se els uns als altres, perquè el rei els necessitava.

Crònica de Bernat Desclot

I quan els oficials, i el noble Berenguer Carrós i la companyia del senyor rei van entrar a Càller, van hissar a la torre de Sant Brancats un gran estendard real del senyor Rei, i després en cadascuna de les altres torres altre estendard i molts pendons reals menors. I per la gràcia de Déu, abans que aquests pendons i banderes fossin hissats, no feia res de vent, però quan van ser hissats, es va aixecar un vent suau del sud-oest, el més bonic del món, que va desplegar banderes i pendons. I va ser la més bella visió que mai van tenir els que bé volen a la Casa d'Aragó.

Càller: municipi de Sardenya.

Crònica de Ramon Muntaner



2. Defineix el concepte de varietat lingüística. Indica els tipus de varietat lingüística que existeixen i explica-les.


3. Indica la principal diferència fonètica entre el bloc oriental i el bloc occidental.


4. Indica els dialectes que pertanyen a cada bloc dialectal.


5. Indica la principal isoglossa que separa els dialectes.


6. Explica la diferència entre els dialectes constitutius i els dialectes consecutius i indica també, quins són els dialectes consecutius i quins són els dialectes consecutius.


7. Indica el bloc al qual pertany el text. Agrupa les característiques en morfosintàctiques, lèxiques i fonètiques.
Quina ha estat la seva tasca?
Cada cop que el Butlletí Oficial de l'Estat publica una llei, en treu una traducció en català, en valencià [somriu], en gallec... Però, si hi ha modificacions, es limiten a publicar la versió oficial completa només en castellà. Això és el que hem fet nosaltres: una versió consolidada de la normativa mercantil en català.

A qui va dirigida?
Ho fem perquè els estudiants tinguin textos legals en català que estiguin vigents i, per tant, que no hagin d'anar amunt i avall amb totes les modificacions. Si no existís, haurien d'anar al BOE i encaixar trossos. S'ha publicat en paper i es pot consultar com a llibre electrònic. Vam tancar la normativa consolidada el 30 de juliol de 2013, però tenim un espai a internet perquè qui compri el llibre tingui accés a les modificacions que es facin. A la següent edició voldríem fer un índex analític més treballat.

També pot ser útil per a professionals?
Em faria gràcia que els advocats compressin el llibre, però no és l'objectiu. Sé que no ho faran perquè no estan formats així. Si hem de començar, ho hem de fer per la base i aconseguir que sigui normal treballar amb les lleis en català. Però no només és una qüestió ideològica, sinó pràctica, perquè és la llengua que utilitzo a les classes i els tests.



8. Indica el bloc dialectal i el dialecte de cada text. Agrupa les característiques en morfosintàctiques, lèxiques i fonètiques.

Text 1
La revolució, la podem pas fer tots sols! Hi ha companys que han provat d’anar a les usines a l’hora de la sallida, mes els obrers els han pas escoltats i al contrari se n’han rigut.

Text 2
.- Saluda la teua secretària de la meua part –digué mentre es dirigia a l’eixida.
Pere Coll l’acompanyà fins a l’ascensor.
-Ja saps, Toni: si et veus en perill no dubtes a cridar el teu camarada.
A Coll li ixqué una veu sorneguera.
-En això confie.

Text 3
Sem arribats a casa mes el peirer ha pas acabat la feina. Me queixi perquè ha deixat la casa força bruta. Per me tranquil·litzar, vaig a beure’m un veire d’aiguardent.

Text 4
Per jo no té importanci. Són coses d’al·lots. Si es nin te treu sa llengo gires coa i li dius a donya Caterina que l’ha tret.

Text 5
Jo só contenta i cant d’alegria, pe’aquest regal que’l cel mos ha donat, ma tenc un pensament que me tormenta, i és que si plora... no puc reposar, ma jo li dic: ”Angelino, fes de bo, que te cant: ninna, nanna, ninna, oh!”

Text 6
Pep: treu-te de seguida les espardenyes i no m’embrutos lo terra de fang, que aquesta tarda hai fregat!
-Sí, dona...
-I vés a donar de menjar a les vaques, que ja fa estona que les sinto ganyolar per l’estable.



9. Explica el tipus de narrador d’aquest text.

«Més tard començà a caure la neu de bell nou. Jo ja n’havia perdut la il·lusió, perquè pensava en la joguina que m’havien furtat a causa de la neu, i només m’abellia que sortís el sol per a poder eixir a jugar del xalet.»

JOAN PLA. Mor una vida, es trenca un amor. Edicions Bromera


PER CONSULTAR LES SOLUCIONS clica ací.

EXERCICIS DE REPÀS DE LA 1a AVALUACIÓ

SOBRE LA PART DE LLENGUA
 (al voltant de 3 punts)


Per repassar l'apartat de llengua, accentuació, accent diacrític 

i dièresi, pots fer els següents exercicis amb solucions.

1. Sobre la dièresi. Clica ací.

2. En aquest enllaç trobaràs un dossier sobre ortografia. Busca la secció d'accents, d'accents diacrítics i de dièresi i fes els exercicis. A la fi del dossier estan les solucions.Clica ací.

3. Dictats en línia.Clica ací.







dilluns, 2 de juny del 2014

Examen 3a avaluació (literatura i socionlingüística)

EXERCICIS DE REPÀS PER A L'EXAMEN DEL DIA 11/06/14


LA RENAIXENÇA (Fitxa resum que podeu descarregar ací enriquida amb la informació de la vostra exposició).

SOCIOLINGÜÍSTICA (Fitxa resum dels conceptes bàsics que podeu descarregar ací enriquida amb els esquemes i apunts de classe).

Si voleu fer una mostra d'examen cliqueu ací. Podeu corregir l'exercici tot contrastant la informació que teniu. Tanmateix, si voleu que us la corregesca podeu enviar-me al correu les vostres respostes. A més podreu comprovar l'estat de la vostra ortografia. 

No corregiré cap exercici que siga lliurat el dia abans de l'examen ni tampoc no corregiré cap exercici que no siga redactat per vosaltres. Tot el que siga enganxa i pega, no ho corregiré. 

diumenge, 1 de juny del 2014

Fitxa resum sobre la Renaixença

Ací poseu consultar la fitxa resum de la Renaixença que heu d'estudiar per a l'examen. Recordeu que amb la fi d'enriquir les vostres respostes, heu d'ampliar la informació de la fitxa amb  la informació de la vostra exposició ja corregida. Per descarregar la fitxa, cliqueu ací.

diumenge, 25 de maig del 2014

EXERCICIS DE REPÀS PER A L'EXAMEN DE LLENGUA DE LA 3a AVALUACIÓ

1. Fitxa de Barbarismes 1 i solucions. Clica ací. 
    Fitxa de barbarismes 2 i solucions. Clica ací.

Exercici de repàs per a l'examen sobre barbarismes. Clica ací

Per a l'examen van les dues fitxes que us vaig donar a classe, és a dir la fitxa de Barbarismes 1 i 2. Tanmateix si voleu practicar un poc més cliqueu ací. I si voleu descarregar-vos un vocabulari de barbarismes, cliqueu ací.


2. Teoria i exercicis sobre la conjugació de l'imperatiu. Cliqueu ací.  Per comprovar que les vostres respostes són correctes, podeu consultar la conjugació dels verbs tot consultant en diccionari.cat

dimarts, 20 de maig del 2014

la Renaixença a Catalunya

Exposició oral sobre la Renaixença.

Els apartats que ha de contenir la vostra exposició oral són els següents. Recordeu que a més, heu de posar una portada, un índex, una conclusió final i la bibliografia. Utilitzeu imatges i els fragments de textos comentats. Quan tingueu la presentació preparada, reviseu l'expressió i l'ortografia.




1. El Concepte de Renaixença

1.1 El Concepte de Renaixença: període, lloc on es desenvolupa, definició...
1.2 Renaixença versus Decadència.
1.3 El Romanticisme i la Renaixença: factors del Romanticisme que afavoreixen l'aparició de la Renaixença.
1.4 Símbols de la Renaixença.


2. Objectius de la Renaixença

2.1 La Renaixença i la recuperació de la llengua.

Llig el text 5 de l'enllaç http://www.xtec.cat/~malons22/personal/renaixinici.htm i contesta les preguntes.
  • Quina actitud adopten els autors de la Renaixença respecte de la llengua? Què denuncien?
  • En la segona part del text podem observar que una de les causes de la lamentable situació en què es trobava el català era la manca de prestigi que feia que el seu ús públic pogués ser considerat per alguns innoble perquè s'avergonyien de parlar català. Quina solució proposa per evitar-ho?

2.2 La Renaixença i la recuperació de la literatura.

Llig el text 6 de l'enllaç http://www.xtec.cat/~malons22/personal/renaixinici.htm i contesta les preguntes.
  • Sembla que Rubió proposa la represa d'un gènere literari. Quin és? Per què creus que tria aquest i no d'altres? Com era la situació de la novel·la? Consulta l'enllaç de la wegbrafia final sobre el Romanticisme i la Renaixença.
  • Quines propostes concretes es fan en el text de cara a recuperar la literatura en llengua catalana?
  • Què eren els Jocs Florals? Quina finalitat tenien?
  • Quin terme de sociolingüística empraries per descriure una situació en la qual uns parlants que tenen una llengua A, adopten la llengua B per escriure literatura?
Llig el text 7 de l'enllaç http://www.xtec.cat/~malons22/personal/renaixinici.htm i contesta.
  • Quins són els referents literaris de la Renaixença per a la recuperació de la literatura? Per què penses que no consideren autors de les èpoques més immediates ?


3. El poema “La Pàtria”. 
Feu una breu presentació del poema. Determineu el tema del poema i les parts principals. Amb la fi de presentar-lo-lo, feu els exercicis que trobareu en aquest enllaç a continuació del poema, i després, amb el resultat dels exercicis, redacteu un breu comentari on destaqueu els aspectes més significatius: tema, parts, autor, relació amb el Romanticisme, significació del poema dins del moviment... No oblideu de posar exemples del poema.

Per consultar el poema i les exercicis: http://www.xtec.cat/~malons22/personal/renaixinici.htm


4. A la recerca d'un model de llengua. Els populistes i els cultistes.
  • Els textos de l'apartat 2 que has llegit segueixen les normes ortogràfiques actuals? Quan s'aprovaren les normes que emprem actualment? Per tant, en els intents per recuperar la llengua i la literatura els autors de la Renaixença ensopeguen amb un problema de normativització, de normalització o amb els dos? Per què?

5. Gèneres i autors de la Renaixença a Catalunya: novel·la, poesia i teatre.


6. La Renaixença a casa nostra.

7. Repercussió de la Renaixença. Va tenir les mateixes repercussions a Catalunya, les illes i casa nostra?

  • Llig i escolta el poema de l'autor mallorquí Miquel Costa i Llobera Mon cor estima un arbre i digues quin és el tema del poema i les parts principals. Pots consultar el poema ací i el comentari ací. 

  • És evident que la Renaixença no va tenir les mateixes repercussions a Catalunya que al País Valencià o les Illes. A Catalunya es va convertir en un veritable moviment de recuperació lingüística i literària que va tenir repercussions polítiques. A partir d'aquestos dos poemes i el poema de La Pàtria d'Aribau, podríeu, a partir dels poemes, establir les diferències entre la repercussió diferent de la Renaixença als tres territoris?

8. Joan Fuster i la Renaixença.

  • Quina valoració fa aquest autor del moviment de la Renaixença?


Webgrafia i bibliografia per a l'exposició:



Sobre la Renaixença al País Valencià i a les Illes http://blocs.xtec.cat/iesbaixemporda/?page_id=234

Les pàgines 260-271 del llibre.

dimarts, 6 de maig del 2014

La Situació sociolingüística del valencià


Presentació de la llengua


dissabte, 3 de maig del 2014

De català a LAPAO - Televisió de Catalunya

Terra baixa


Els apartats que ha de tenir el treball són els següents:


1. Sobre l'autor i l'obra. Breu presentació. Moviment en què s'inscriuen. L'èxit de Terra baixa.


2. Els personatges. Analitza les següents qüestions i posa exemples del llibre.

a) Els personatges de Marta (dona objecte del desig), Manelic (pastor innocent) i Sebastià (amo tirànic) es consideren personatges rodons i complexos perquè no es redueixen a simples estereotips. Són personatges que a l'inici de l'obra actuen i pensen d'una manera però a la fi de l'obra pensen i actuen d'una altra manera. Pots explicar l'evolució i la transformació d'aquestos personatges al llarg de l'obra?

b) Consideres que els personatges de Nuri, Tomàs i Xeixa són personatges estereotipats, reduïbles a una imatge simplificadora com ho serien els altres personatges? Què tenen en comú? Raona la resposta.


3. El Simbolisme. Manelic és un pastor que amb ajuda de gossos té cura del ramat. Durant el segle XIX augmenta la població llopina. A la fi de l'obra de l'obra Manelic dirà: “He mort el llop!” Per què ho diu? Com són vistes les figures del pastor i el llop en el món cristià? Com relaciones aquesta simbologia amb el contingut de l'obra?


4. Llig el diàleg entre Nuri i Manelic. Explica el contrast entre Terra alta i Terra baixa. Posa exemples. Relaciona els conceptes de Terra alta i Terra baixa amb el Mite d'Arcàdia.

NURI (cridant-lo): Manelic (Ell hi va.) He, he, he! El món diuen que és molt dolent. ¿Que ho creus tu, que ho siga, de dolent, el món?

MANELIC: El món de la terra baixa, prou: que no ho era no, el de la muntanya. Sinó que potser no ho era perquè allà dalt no hi havia homes!



5. La llengua. Descriu la llengua que fa servir Àngel Guimerà. Tingues en compte sobretot l'article següent que trobaràs a les pestanyes tot llegint/llengua/text. http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/terrabaixa/


6. Opinió personal.

7. Bibliografia o webgrafia.

RECORDEU QUE EL TREBALL HA DE TENIR UNA PORTADA AMB EL NOM, CURS, ASSIGNATURA I TÍTOL DEL TREBALL I UN ÍNDEX.


BIBLIOGRAFIO/WEBGRAFIA:

- La introducció del llibre.



- Sobre Terra baixa



El treball haurà de ser lliurat  a tot estirar divendres 16 de maig. Recordeu que heu d'enviar-me'l al meu correu.

dijous, 24 d’abril del 2014

Roda la mola. Un documental sobre l'escola en valencià.


Sobre la catalanofòbia







Conceptes de Sociolingüística


Activitat final sobre sociolingüística

Després d'haver estudiat i després d'haver fet totes les activitats sobre sociolingüística, llig l'article següent i redacta un comentari crític. Relaciona el contingut de l'article amb els conceptes que has aprés: conflicte lingüístic, substitució lingüística, normalització lingüística, llengües minoritzades, llengües minoritàries, bilingüisme, monolingüisme...

L'extensió del comentari ha de ser d'una cara i ha de ser lliurat al correu electrònic.


dijous, 10 d’abril del 2014

ADOLESCÈNCIA



En obrir el calaix vaig veure que estava buit, aleshores, sense fer soroll, vaig obrir el del costat i per fi, vaig trobar les claus. Ràpidament vaig agafar els talons, em vaig repintar els llavis, em vaig perfumar, vaig revisar que els pares seguien dormint i molt en silenci, em vaig anar. Era la festa de l’any i no me l’anava a perdre per res del món.



Natalia Risueño (1r de Batxillerat)

La càpsula del temps



En obrir el calaix va veure que estava buit, es va enutjar i li va pegar una puntada de peu al calaix, de sobte va sortir per l’aire una mena de tapa i va poder observar que aquest calaix no era el que semblava. El calaix tenia un rerefons i baix d’aquest es trobaven un gran nombre d’objectes vells i rovellats. En observar-los es va donar que no eren uns objectes qualsevols, sinó que provenien dels seus avantpassats. Va entendre que aquest no era un calaix qualsevol sinó que era un calaix on els seus avantpassats havien guardat els seus objectes més valuosos i l’havien utilitzat per a deixar constància de la seua vida.  Aleshores ell va arreglar el calaix i va ficar el seu objecte més valuós sabent que no tornaria a veure’l però què tal vegada en un futur no molt llunyà algú es trobaria aquest calaix i podria saber que ell havia existit.

Jorge Bordes Jordà 1r Batxillerat

SILENCI TEMEROS



En obrir el calaix va veure que estava buit, començà a posar-se molt nerviosa, no parava de donar voltes per tota l’habitació, estava realment esglaiada. Plorava, però en silenci perquè ningú no pogués escoltar-la, sabia que estava en perill, aquells eren els seus últims minuts. Es va asseure al llit i va pensar en la seua filla, era l’única cosa per la qual encara volia viure. Passats uns minuts va arribar, era el seu marit, com de costum va arribar fet una fúria a causa de l’alcohol i va començar a pegar la seua dona. Ella sols desitjava que no li poses la pistola al cap i apretés el gatell. De sobte es va escoltar un tret, la seua filla havia agafat la pistola que la mare tenia amagada i va matar-lo.

Yaiza Gramuntell 1r Batxillerat

Desesperació per a un, diversió per a altre.


En obrir el calaix va veure que estava buit, ja li ho havia tornat a fer. Sempre amagant-li coses, canviant-les de lloc. Però ell no es rendia mai. Mira un objectiu, el coixí. Objectiu desplomat. Escolta veus. S'amaga.
-Per la mare de Déu! Una altra vegada no...
Es deixa veure amb la careta de pena, però no li funciona. El seu amo li fica la corretja, hui també es queda sense passeig.
Marta Ferriol (1r de batxillerat)

La vida


En obrir el calaix va veure que estava buit, no estaven tots els records que tenia, ella se'ls havia emportat.
Ja no hi havia res que li mantenia l'esperança que tornarien i no li va quedar més opció que acceptar que no tornarien mai.
Tot havia desaparegut, la seua joventut i qui li havia furtat tots aquells records va ser la pròpia vida que seguia el seu curs.

Audrey Gambin Marté, 1r de Batxiller